Entrevista amb Carlos de Fortuny

Dimarts, 27 d'abril de 2021 a les 00:00

És un dels propietaris de l'arxiu de la família Fortuny, Barons d'Esponellà, que es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya

DIRECTOR COMERCIAL. ELL I ELS SEUS GERMANS SÓN ELS PROPIETARIS DE L’ARXIU DE LA FAMÍLIA FORTUNY, BARONS D’ESPONELLÀ, QUE ES POT CONSULTAR A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA.

Els pares d’en Carlos de Fortuny tenien una casa al davant de la casa pairal familiar, Can Sentromà, bastida sobre una antiga vil·la romana i situada al peu del turó de Montalegre. Opina que, juntament amb la Conreria i la Cartoixa, són les tres gràcies de la Vall de Montalegre. Allà hi passaven tots els caps de setmana i els estius.

Els primers records d’infància que té són les llargues caminades que havien de fer per anar des de la finca fins al poble: “havíem de travessar el bosc, baixant les escales pel barri de Sant Bru, passant pel convent de les Carmelites fins al centre”. Ens diu que aquestes llargues caminades les relaciona directament amb una olor, la del pa cuit amb llenya a Can Pau i recorda que cada vegada que hi anaven, sortíen carregats amb 12 barres de mig perquè a casa eren 9 germans, més els pares i l’àvia materna, “un total de 12 boques que implicava una logística pròpia d’un col·legi”.

La seva família és descendent dels Sentromà que segons consta és una família establerta a la vila de Tiana des de l’any 1260. Romeu Sentromà va ser el primer habitant de la casa. Al 1816, la pubilla Sentromà, Teresa de Sentromà i Guàrdia, es va casar amb Epifani de Fortuny i Von Osteroom.

El fill gran i hereu d’aquest matrimoni, en Carlos de Fortuny i Sentromà, es casa al 1837 amb Bernarda de Carpi i Berart, Baronessa d’Esponellà i la família Fortuny entra a formar part de la noblesa catalana.

Actualment en Carlos no viu a Tiana però hi ve sovint. Aprofita per passejar pels caminets que hi ha al voltant de l’Ermita de l’Alegria i contemplar les vistes. També visita el cementiri on estan enterrats els seus pares i també el seu avi Epifani, que per voluntat pròpia va voler ser enterrat en una tomba anònima només amb una petita creu com a distintiu, renunciant al panteó familiar del cementiri del Poble Nou. A n’en Carlos també li agrada anar al Casal o al Casino a retrobar-se amb els amics i petar la xerrada.

Abans d’acabar la conversa, en Carlos ens diu que està “orgullós de Tiana” i que voldria reivindicar la figura del seu avi, Epifani de Fortuny, Baró d’Esponellà, perquè “ha contribuït molt a la història del poble i es mereixeria un reconeixement més singular”.

L’Arxiu de la família Fortuny és a l’abast de tothom a l’Arxiu Nacional de Catalunya, són més de 300 metres de documentació amb una informació extraordinària sobre la història agrària, social i política del país al llarg de mil anys.

Darrera actualització: 27.04.2021 | 12:50