Entrevista amb Marga Mestres Ruiz

Dimarts, 25 de maig de 2021 a les 10:00

Conserge jubilada de l'Escola Tiziana

La Marga es va jubilar amb 65 anys el passat mes de març després de 30 anys treballant al mateix espai però amb tres noms diferents: primer l’Escola Clavé, després Lola Anglada i finalment, el seu nom actual, l’Escola Tiziana. Hi va començar a treballar com a secretària, però poc després va passar a ser-ne la conserge.

Amable i molt riallera, ens explica que en 30 anys han canviat noms, tecnologia, equips directius i companyes, però que el que sempre és igual són els nens. La “vida” que li donen és el que més trobarà a faltar ara que s’ha jubilat. “Ells són els que em fan veure que m’he fet gran. Pensa que nens petits que jo tenia fa 30 anys a l’escola, ara em porten a l’escola als seus fills”.

Els pares de la Marga, del barri de Sants de Barcelona, van venir a viure a Can Orella quan ella tenia només 10 anys. De seguida es va sentir molt integrada al poble. Quan es va casar amb en Salvador van haver de marxar a Montgat, al Turó, però quan es va formar la cooperativa de La Ciutadella, de seguida es van apuntar i ara ja fa 36 anys que hi viuen. “Jo sóc nascuda a Sants, però em sento pota negra tianenca, eh?”.

Sense parar de somriure, la Marga fa memòria i ens diu que el primer record que té del poble són els carrers sense asfaltar i l’olor de l’arbre de flors liles de Can Orella. El que més li agrada de Tiana és que “continua sent molt poble i que et trobes gent que coneixes i et coneix” i ens confessa que per a ella és “un poble hiperactiu” on sempre s’estan fent coses. “Si vols seguir el seu ritme, no pararies mai per casa” . Li demano si sempre és tan riallera i em diu: “ui, no! tinc tants amics com enemics: pensa que quan algú arribava tard a l’escola, li feia molt mala cara perquè em semblava que no es prenia seriosament la meva feina. A Tiana som tots molt hippies i la puntualitat no és una de les nostres virtuts. Al suro de la consergeria, tenia un article que explicava què és la puntualitat, per si algú no pillava la indirecta”.

Marga, acabem amb un missatge per a tota la gent del poble que ara està llegint aquesta entrevista. “Sóc la Marga de l’escola, jubilada, però segueixo sent la Marga de l’escola. Gaudiu d’aquest poble que s’ho mereix”. I acabem amb una gran rialla final... “Obroooooo...”

Darrera actualització: 25.05.2021 | 14:17