La Tiana romana

Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.

Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà, una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.

Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.

De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.

Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.

Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil•les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.

La resta de vil•les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.

De l'època dels visigots i dels musulmans no hi ha cap resta localitzada a Tiana, tot i que és possible que des del segle IV sant Cebrià sigui titular de la parròquia i patró de Tiana, a causa de les predicacions de sant Cugat (mercader arribat d'Àfrica), per les costes laietanes. En el document del segle XI se cita sant Cebrià de Tiana en la descripció d'unes terres en què Tiana era literalment esmentada de la següent manera: in Chomitato Barch, in maritima, in termine de parochia S. Cipriani martir Tiziana. És possible, doncs, que des del segle IV, primer en una cel·la o sala, després en una petita església o ermita i més endavant en la primera església parroquial de la qual es té notícia de l'any 1100, mai deixés de venerar-se sant Cebrià.

Darrera actualització: 13.08.2020 | 12:28
Darrera actualització: 13.08.2020 | 12:28