El carrer de Lola Anglada

Lola Anglada Sarriera neix a Barcelona a casa l’àvia Sarriera el 29 d’octubre del 1892 dins d’una família benestant. Varen ser 4 germans, la Lola, l’Angelina, la Conxita i en Josep Manuel. De petita, la Lola, per la seva poca salut passava llargues tardes a la casa pairal dels Anglada a Tiana, on “arribaven la sentor dels pins i l’oreig salobre de la mar Mediterrània, amb el paisatge que fàcilment cridarà la curiositat infantil: cuques de llum, lluerts, cigales i grills, vinyes, horta, bardisses, atzavares, ermites,canyissos i poblets de tarannà mariner amb barques i pescadors, amb tartanes, cavalleries, traginers...”

Als 25 anys se’n va Paris, on coneixerà Picasso, Miró, Sanabre, Clarà i tot el grup d’artistes que vivien a París. Els anys  de la República col·labora   les revistes el “Patufet”,  “Cucut”, a “D’Ací d’allà” i altres. A instàncies de Pompeu Fabra, il·lustra  llibres escolars. Durant la guerra civil del 36 viu entre Barcelona i Tiana. Escriu i il·lustra  el conte “El més petit de tots”, l’heroi antifeixista.

Acabada la guerra és declarada “peligrosa, roja y separatista”. Se li tanca l’accés a les sales d’exposicions, perd el mercat francès i la possibilitat de publicar ja que no hi ha llibres ni revistes en català. A Tiana, on ve a viure definitivament, el poble li gira l’esquena. Sobreviu fent petits treballs pels monjos de Montserrat.

Als 50 anys, en morir el seu pare, l’historiador i amic de la família Francesc Curet ve a viure a Tiana amb les germanes Anglada. Serà una convivència fructífera de la que en sortiran els 10 volums de “Visions barcelonines”, amb text de Curet i dibuixos de la Lola Anglada sobe Barcelona vuitcentista.

Curet mor el 1970 a Tiana i la Lola decideix resoldre el problema de subsistència d’ella i la seva germana Conxita cedint els seus llibres, obra i immobles a la Diputació  a canvi d’un vitalici. També cedeix la casa pairal dels Anglada a la família Cardús, que cuidarà les dues germanes fins a l’últim dia.

Als 70 anys, la Lola, comença a ésser reconeguda. L’any 1973 la Diputació de Barcelona instaura els premis de dibuix Lola Anglada i posa el seu nom a una biblioteca infantil.

El 1975 li atorga la medalla al Mèrit Cultural. El 1978, la 5ª Convenció de Cinema Infantil i Juvenil li concedeix la Venus de Barcelona. A Tiana es muntà una exposició-homenatge al Casal.

El 1980, rep la medalla del Foment de les Arts Decoratives. I la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Els  darrers anys de la seva vida, operada de la vista i amb poca salut, els passa a casa seva, a Tiana. 

El 12 de setembre del 1984. Al seu funeral varen assistir pràcticament totes les personalitats de la política i cultura de Catalunya, amb el President de la Generalitat Josep Tarradellas al capdavant. El març del 1996 l’Ajuntament de Tiana li concedeix el títol de FILLA ADOPTIVA DE TIANA.

Darrera actualització: 18.01.2019 | 13:03

Imatges

Dibuix casa Dibuix casa Dibuix casa