El carrer de Lola Anglada

Lola Anglada Sarriera neix a Barcelona a casa l’àvia Sarriera el 29 d’octubre del 1892 dins d’una família benestant. Varen ser 4 germans, la Lola, l’Angelina, la Conxita i en Josep Manuel. De petita, la Lola, per la seva poca salut passava llargues tardes a la casa pairal dels Anglada a Tiana, on “arribaven la sentor dels pins i l’oreig salobre de la mar Mediterrània, amb el paisatge que fàcilment cridarà la curiositat infantil: cuques de llum, lluerts, cigales i grills, vinyes, horta, bardisses, atzavares, ermites,canyissos i poblets de tarannà mariner amb barques i pescadors, amb tartanes, cavalleries, traginers...”

Als 25 anys se’n va Paris, on coneixerà Picasso, Miró, Sanabre, Clarà i tot el grup d’artistes que vivien a París. Els anys  de la República col·labora   les revistes el “Patufet”,  “Cucut”, a “D’Ací d’allà” i altres. A instàncies de Pompeu Fabra, il·lustra  llibres escolars. Durant la guerra civil del 36 viu entre Barcelona i Tiana. Escriu i il·lustra  el conte “El més petit de tots”, l’heroi antifeixista.

Acabada la guerra és declarada “peligrosa, roja y separatista”. Se li tanca l’accés a les sales d’exposicions, perd el mercat francès i la possibilitat de publicar ja que no hi ha llibres ni revistes en català. A Tiana, on ve a viure definitivament, el poble li gira l’esquena. Sobreviu fent petits treballs pels monjos de Montserrat.

Als 50 anys, en morir el seu pare, l’historiador i amic de la família Francesc Curet ve a viure a Tiana amb les germanes Anglada. Serà una convivència fructífera de la que en sortiran els 10 volums de “Visions barcelonines”, amb text de Curet i dibuixos de la Lola Anglada sobe Barcelona vuitcentista.

Curet mor el 1970 a Tiana i la Lola decideix resoldre el problema de subsistència d’ella i la seva germana Conxita cedint els seus llibres, obra i immobles a la Diputació  a canvi d’un vitalici. També cedeix la casa pairal dels Anglada a la família Cardús, que cuidarà les dues germanes fins a l’últim dia.

Als 70 anys, la Lola, comença a ésser reconeguda. L’any 1973 la Diputació de Barcelona instaura els premis de dibuix Lola Anglada i posa el seu nom a una biblioteca infantil.

El 1975 li atorga la medalla al Mèrit Cultural. El 1978, la 5ª Convenció de Cinema Infantil i Juvenil li concedeix la Venus de Barcelona. A Tiana es muntà una exposició-homenatge al Casal.

El 1980, rep la medalla del Foment de les Arts Decoratives. I la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Els  darrers anys de la seva vida, operada de la vista i amb poca salut, els passa a casa seva, a Tiana. 

El 12 de setembre del 1984. Al seu funeral varen assistir pràcticament totes les personalitats de la política i cultura de Catalunya, amb el President de la Generalitat Josep Tarradellas al capdavant. El març del 1996 l’Ajuntament de Tiana li concedeix el títol de FILLA ADOPTIVA DE TIANA.