El casal de Tiana

Per explicar la història del Casal de Tiana ens hem de remuntar a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, quan després de la construcció del tren de Barcelona a Mataró, moltes famílies benestants de Barcelona van construir les segones residències al Maresme en general i a Tiana en particular. Amb el creixement de la riquesa de la burgesia barcelonesa, Tiana esdevingué escollida per moltes famílies per estiuejar a la vila.

La història del Casal comença amb aquesta colònia d’estiuejants il·lustres, que seguint el patró de l’època creen el Casino de Tiana i hi construeixen l’edifici del que avui dia coneixem com a Casal de Tiana, que passaria a mans municipals durant la segona meitat del segle XX.

Les institucions culturals i de lleure tingueren una gran expansió a la segona meitat del segle XIX i els estiuejants no varen ser una excepció. Al Masnou, l’any 1875 s’inaugurava el Casino del Masnou i els estiuejants de Tiana es reunien a la Sala Giral amb el nom de Casino dels Forasters. Entre els molts estiuejants d’aquella època podem recordar el compositor i pianista Isaac Albéniz, el doctor Mascaró i Capella, l’advocat Roman Grassot i Elies, el mestre d’obres Isidre Raventós i Amiguet, l’advocat Ernest Castellar i Serra, etc. Aquesta llista d’influents estiuejants es pot allargar abastament, però ens dóna una idea de l’ampla i variada colònia estiuenca a finals del segle XIX. El dia 8 de setembre de 1910 reunits a Can Cabanach (al costat de Can Pau), es procedeix a la constitució formal i definitiva de la Societat Casino de Tiana. Van assistir un total de 23 socis a l’assemblea constituent, trobant-se entre els assistents els tianencs Joan Garí i Pere Artusa. A l’acta de l’assemblea s’indicava que el nombre de socis fundadors subscrits a la data era de trenta-un. Els estatuts deien que la Societat Casino de Tiana era aliena a tota finalitat política, utilitària i especulativa, tenint per exclusiu objectiu l’esbarjo dels veïns de la població i de les famílies forasteres que en ella estiuejaven.

Poc més tard de la seva constitució la junta directiva del Casino decideix, el 20 de desembre de 1910, l’adquisició, als germans Antoni i Dolors Recaño, d’un terreny de mil dos-cents setanta vuit metres quadrats situat a l’avinguda Albéniz de Tiana, conegut com a “L’Hort d’en Giral”. El 2 de gener de 1911 es signa l’adquisició davant notari. Les condicions consistien a concedir en emfiteusi el terreny, és a dir, a canvi de la imposició d’un cànon o pensió anual sobre la finca.

El 27 d’abril de 1911, el president del Casino d’aquell moment, Enric Castellar, sol·licita el permís per construir un edifici projectat per Ramon Riudor i dedicat a sala d’espectacles. La construcció es va fer en un temps rècord de 3 mesos. Des de la seva inauguració la Sala porta el nom “d’Albéniz” com a homenatge al compositor, i era el lloc on es realitzaven els concerts, balls, tómboles, exposicions i tota mena d’activitats d’esbarjo. Recordem que l’any 1911 encara no hi havia electricitat a Tiana. Consta que les nits dels dijous i les tardes del diumenge de l’estiu de l’any 1913 hi havia sessions de cinema.

L’any 1967, quan la família del baríton Raimundo Torres, que eren llogaters de Can Marí, varen deixar la finca, el Casino de Tiana la va arrendar, arrendament que seria renovat el 1967. Des del moment que es lloga Can Marí l’any 1961, coexisteixen els dos casinos: el de baix, el modernista, i el de dalt, Can Marí. Les arques del Casino no poden mantenir els dos locals i l’any 1973 es tanca el Casino de baix amb un encadenat a la porta i es planteja comprar Can Marí, raó per la qual necessita vendre el Casino de baix.

L’Ajuntament de Tiana comença a pensar en la possibilitat de comprar el vell Casino per convertir-lo en Casal del Poble, i li exposa la idea al president del Casino,  Paco Noguera. El Ple de l’Ajuntament del 4 de gener de 1978 acorda la compra de la finca per 8 milions de pessetes. El 16 de desembre d’aquell mateix any es celebra una sessió extraordinària a l’Ajuntament dedicada exclusivament al tema de la compra dels locals del vell Casino. Ja es tenen els 8 milions. Finalment, el 20 de juny de 1978 el president del Casino Josep Barrau Xipell i l’alcalde de Tiana Josep Paris Rigalós signen l’escriptura de compravenda de “una porción de terreno edificable, sita en el pueblo de Tiana, con frente a la Avenida Albéniz, hoy números 8 al 12, inscrita en el Registro de la Propiedad de Mataró al tomo 765, libro 46 de Tiana, folio 100, finca núm. 1.059, inscripción 1ª...” pel preu de 8 milions de pessetes. Acabava de néixer el Casal del Poble.

Si bé el 20 de juny ja s’havia signat l’escriptura de compra, la Sala Albéniz, el teatre, va romandre tancada fins el 23 de setembre, quan s’hi va portar a terme el primer acte públic: l’exposició homenatge a Lola Anglada, organitzada per un grup de tianencs amb l’Alvar Suñol i en Josep Canals al capdavant. A partir d’aquí el Casal, malgrat estar en molt males condicions i bastant deteriorat, es converteix en el centre d’actuacions culturals i lúdiques.: mostres d’art, castanyades per Tots Sants, balls de Carnestoltes, revetlles de Sant Joan i Sant Pere, balls de Festa Major, cantades d’Havaneres, sardanes al jardí, campionats d’escalextric, campionats d’escacs...

El novembre del 1978 el Ple de l’Ajuntament acorda destinar el local de l’escalfapanxes del Casal als tianencs de la tercera edat, cosa que comporta la creació de la Llar d’Avis. Per sobre de totes les múltiples activitats que es porten a terme cal destacar l’aprofitament de la Sala Albéniz com a sala de teatre. L’any 1982 es crea una companyia de teatre-cabaret, el grup Bum-Bum-Music, avui desaparegut. El 1984 neix l’Agrupació Artística del Casal, el primer grup de teatre d’aficionats, de la que en sortiria, quatre anys més tard, la Societat Recreativa Els Nou Pins. El 1986 es crea l’Agrupació Artística el Casal, amb el Club de Dòmino Tiana i el Club Petanca Tiana. 

Darrera actualització: 18.01.2019 | 12:56